BAIONA


A l'altra banda dels Pirineus, passant el riu Bidasoa des d'Irun i anat carretera amunt per Hendaia, Donibane Lohizune, Biarritz,... arribarem a la capital d'Iparralde, "la part nord".

Unes quantes pàgines per tafanejar...

www.bayona.com/

www.france-voyage.com/.../bayonne-25221

www.bayonne-commerces.com

www.bayonne-tourisme.com/

www.bayonnerugby.com

www.abrugby.fr/

Le Journal du Pays Basque.

Una passejada per Baiona:

Iparralde

Iparralde

Territori	País Basc
Àrea	2.956 km²
Població  Densitat	264.000 (1999) 89,3 h/km²

Iparralde o el País Basc francès és el conjunt de territoris bascos situats en territori francès.

Iparralde es troba a la part més occidental del departament dels Pirineus Atlàntics i el constitueixen les tres províncies històriques de la Baixa Navarra (Nafarroa Beherea^] en èuscar),  Lapurdi i  Zuberoa.

La ciutat més important és Baiona.

Altres municipis destacats són Biàrritz (en basc Biarritz o Miarritze), Donibane Lohizune i Maule.

Denominacions:

Existeixen diferents denominacions per parlar dels tres territoris basco-francesos.

En català les més freqüents són Iparralde, País Basc francès i País Basc del Nord. La primera està manllevada directament de l'euskara i significa literalment "part nord", s'usa molt al País Basc, tant en euskara com en castellà.

La forma País Basc francès és força emprada en castellà i en menor mesura en francès, tanmateix té un ús històric important en català.

I finalment la tercera denominació freqüent, País Basc del Nord es pren de l'Ipar Euskal Herria, molt usat en euskara i que significa exactament el mateix que en català. També s'han fet servir en menor mesura altres noms com País Basc continental o Euskadi Nord.

Resulta curiós que els bascos d' Hegoalde (literalment, "part sud") anomenen bestaldea (lit., "l'altre part") a Iparralde i que els bascos d'Iparralde fan el mateix amb Hegoalde. És un fenomen comú al traduir aquest terme al castellà o al francès, i crea confusió en els visitants poc informats ("L'altre part de què?").

Llengües:

Històricament la regió ha tingut dues llengües pròpies, l'euskara en la pràctica totalitat del territori, i el gascó en poblacions limítrofs amb les Landes i el Bearn.

Cap de les dues no té estatus oficial malgrat sí un reconeixement secundari a l'educació i a les institucions. En l'àmbit mediàtic té una petita presència en el rotatiu Le Journal du Pays Basque.

Territori: