Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 31 de desembre del 2012


URTE BERRI ON 2013






FELIÇ ANY NOU 2013 !!




En la tradició d'Euskal Herria, se'n diu eguzki lore (flor del sol). És un símbol de bona sort i es posa al portal de les cases de camp (baserri).

Que les flors ens portin bona sort per a aquest any 2013 !!

URTE BERRI ON DENOI

dissabte, 29 de desembre del 2012

TXINDOKI eta GANBO

RUTES  (2)



EL TXINDOKI, NEVAT


El massís d'Aralar s'estén entre Gipuzkoa (Goierri) i Nafarroa. És un vast massís calcari d'una altitud mitjana de 1.100 metres, alguns cims del qual són el Txindoki, el Ganbo i l'Irumugarrieta, el més alt amb 1.431 metres. Entre aquests, el Txindoki, la silueta del qual recorda el mític Cerví dels Alps, és la muntanya més coneguda de Gipuzkoa. Antigament era anomenat Larrunari.
L'itinerari clàssic per pujar-hi surt de l'ermita de Larraitz (400 metres), a la carretera de Zaldibia a Abalzizketa (a 2 quilòmetres d'Amezketa).
En aquesta ruta que us proposa, però, farem una variant més llarga que primer assoleix el Ganbo.
Preneu una pista ampla que flanqueja en diagonal el vessant oest del Txindoki. En una raconada de la pista hi ha una font (11 minuts aproximadament). Més endavant, deixeu la pista que puja cap a  l'esquerra; vosaltres seguiu per un camí amb restes de calçada de pedra que avança per la part d'una pineda. Trobareu una altra font, l'Oria Iturri (865 metres, uns 35 minuts). Arribeu al desviament del Ganbo (uns 45 minuts), per l'esquerra aniríeu directament al Txindoki. El camí s'enfila fins al portell de Ziate. A prop hi ha les cabanes (txabolak) de Ziate, protegides per un bosquet de freixes (lizarrak): Ziate-bekoa a baix i Ziate-goikoa a dalt. Enlairada sobre el camí hi ha la font de Ziateko Iturri.
Avanceu per un terreny de rasos, conseqüència de la desforestació que des de temps immemorials va patir aquesta zona (i d'altres) amb la finalitat d'obtenir pastures per als ramats, especialment l'ovella latxa.
Trobareu caiguda enmig dels prats, una pedra de forma allargada: el menhir de Saltarri (a 1.120 metres). A partir d'aquest punt, la sendera gira cap a l'est. No gaire més enllà hi ha una taula d'orientació (a unes 2 hores), molt útil en cas de boira, meteorologia gens estranya en aquesta zona. El camí va a buscar una carena i la ressegueix fins a assolir el punt més alt d'aquest sector, el cim del Ganbo (1.412 metres, a una mica més de 2 hores).


RUTA AL TXINDOKI


Vist des del Ganbo, al sud, el Txindoki no presenta la mateixa altivesa que des d'Amezketa, però la travessia per arribar-hi és llarga. L'itinerari no té pèrdua: heu de baixar primer al coll Egurral (1.152 metres), i emprendre tot seguit una dura ascensió amb tendència a l'est fins a alçar-vos sobre les concorregudes pedres del Txindoki (1.346 metres, a una mica més de 3 hores des de la sortida).


PUJADA AL TXINDOKI



La vista des del cim és privilegiada: l'Aizkorri, el Gorbeia, l'Anboto, l'Izarraitz, l'Ernio, l'Irumugarrieta i el Ganbo; els pobles d'Amezteka, d'Abalzizketa, Tolosa i Beasain.
Sou a l'Euskaherria més profunda i només us vindrà una imatge al cervell: la de la bellesa d'unes terres absoltament verdes. Sou al cor del Goierri.
El descens fins al coll Egurral també és dur. Aquí heu de girar cap a l'oest i baixar fins a l'encreuament amb el camí al Ganbo (unes 3 hores i vint-i-cinc minuts), des d'on heu de desfer el camí de pujada fins a Larraitz (una mica més de 4 hores).



TXINDOKI



Rutas Relacionadas

Txindoki:
Ausa Gaztelu:
Larraone:
Txindoki por Muitze:
Uarrain:
Etitzegi:
Uzkuiti:
Txindoki:


dijous, 27 de desembre del 2012

GAZTELUGATXE


RUTES (1)

A 27 quilòmetres de Bilbo, camí de la costa, trobem Bakio, terra del millor txakoli biscaí. A més de gaudir d'una de les més belles platges de Bizkaia, podem visitar l'església romànica de San Pelaio.
Ens adrecem cap a San Juan de Gaztelugatxe, ermita del segle X construïda sobre les restes d'un antic castell i unida artificialment al continent per un braç. La roca s'endinsa en el Kantauri (Cantàbric) i s'alça 150 metres sobre el nivell del mar, bo i permetent una panoràmica esplèndida. Una llarga escala de 231 esglaons ens condueix al temple. La devoció dels arrantzaleak (pescadors)  i els perills d'una mar salvatge han fet proliferar per tota la costa basca, i especialment en aquesta ermita, exvots que recorden els perills esquivats i les promeses aconseguides. També hi trobem a l'absis una imatge de sant Joan Baptista a qui està dedicat el temple.
Les invasions normandes i les batalles entre el rei Alfonso XI i el Senyor de Bizkaia, Núñez de Lara, van tenir aquesta roca no només com a testimoni sinó com a privilegiada torre de guaita.
Els més observadors descobriran al final de l'escala una petjada gastada. La llegenda n'atribueix l'origen a sant Joan.
A Gaztelugatxe s'organitzen activitats subaquàtiques i fins i tot es fan ofrenes a la imatge de la verge de Begoña (de 850 quilos de pes i 1,20 metres d'alçada) que hi ha sota de l'aigua, a uns 10 metres de profunditat.
Abans d'agafar el camí cap a Bermeo, cal desviar-se a l'esquerra i anar al cap de Matxitxako, extrem nord de Bizkaia, on hi trobem el far. Escenari d'una batalla naval l'any 1.937, el cap ens permet contemplar un cop més el relleu agrest d'aquest tros de costa biscaïna. Una mica lluny, el penyal d'Aketx i la roca de Gaztelugatxe sorgeixen enmig del mar.
Arribem finalment a Bermeo. El port pesquer de baixura més important del Cantàbric on hi desemboca la ria de Gernika.  Bermeo va rivalitzar amb Bilbo per l'hegemonia dins de Bizkaia fins la segona meitat del segle XIV. Hi ha mostres de barroc a l'Ajuntament i a la torre del campanar de santa Eufèmia. Tampoc cal perdre's l'església neoclàssica d'Andra Maria i els edificis del Casino i el modernista  Batzoki. A la torre d'Ercilla hi ha el Museu del Pescador.
Bermeo i les platges del voltant s'han convertit en un centre internacional per a la pràctica del surf, gràcies a les grans onades que s'hi fan.
Finalment, no cal oblidar que Bermeo es troba en un extrem de la Reserva de la Biosfera d'Urdaibai.





GAZTELUGATXE:  turismo.euskadi.net/...gaztelugatxe/.../es/








                                "Gastelugatxe"  Oskorri




BAKIO:  www.bakio.org





Bakio
 
Bakio (Platja)




BERMEO: www.bermeokoudala.net/bermeo




Port de Bermeo




INSTRUMENTS DE LA MÚSICA TRADICIONAL BASCA








ALBOKA

L'alboka és un instrument de vent.
El nom deriva de l'àrab "al-Buq" (البوق), que literalment significa "la trompeta" o "la banya".
Està format amb dues banyes de vaca: un fa de pavelló i una altra banya més petita fa de broquet, dins del qual hi ha dues llengüetes. Aquestes dues banyes estan unides per dues canyes com si fossin flautes, una de tres forats i l'altra de cinc.L'alboka sona quan s'agafa i s'expulsa l'aire, per la qual cosa el seu so esdevé continu.




                                                JOSETXUK KOIUKO DEU. ALBOKA



DULTZAINA
Instrument de vent de doble llengüeta i cos cònic amb sis forats. A la música tradicional basca hi ha tres instruments que responen a aquestes característiques i que no tenen massa diferències a destacar. Són la dultzaina, similar a la dolçaina de València -tocada sobretot a Gipuzkoa i Bizkaia-, la gaita navarresa i la txambela.
Tradicionalment la dultzaina ha estat un instrument que es tocava en els ambients camperols. Estava feta de fusta, però en el segle XIX es van començar a fer de metall. El broquet era de fusta i normalment cada dolçainer acostumava a fer-se la seva pròpia dolçaina.



NAFARROAKO GAITA
La gaita navarresa és un instrument molt popular a Nafarroa. D'entre els instruments de doble llengüeta és el més conegut i el que ha patit una evolució més gran en relació a la seva estructura.
L'època de més esplendor la va viure en el segle XIX, però a principis de XX va patir una davallada en l'ús i a mitjan segle eren molt pocs els gaiters que quedaven actius.





TXANBELA
La txanbela és un instrument de vent de doble llengüeta i cos cònic
que es toca sobretot a Zuberoa. Dissortadament, és un instrument que ha estat a punt de desaparèixer.






TXISTU
Instrument de vent fet de fusta. És una flauta rectade 43 centímetres que té tres forats: dos a la part inferior davantera i un a la part inferior de darrera. Es toca amb la mà esquerra. És l'instrument basc més popular i conegut. Se sol tocar acompanyat del danbolin , queés un tambor que el txistulari manté penjat del braç esquerre mentre el toca amb un bastonet que aguanta amb la mà dreta.



ASTE NAGUSIA 2006. BILBO




                             AURRESKUA HERRIARI (SOKA- DANTZA)  (ELGOIBAR)
 

TXALAPARTA
A tota Europa no es coneix un instrument musical de les característiques de la txalaparta. L'instrument consisteix en dos o més taulons de dos metres o dos metres i mig de llarg per vint-i-cinc centímetres d'ample i cinc centímetres de gruix. Els taulons es disposen de forma horitzontal sobre dues cistelles o, en el seu defecte,sobre dues cadires o suports protegits per sacs. La txalaparta és tocada per dues persones, cadascuna de les quals toca amb dos pals rodons i allargats fets de fusta de roure o freixe. Els pals colpegen els taulons verticalment, de dalt a baix.


ASTE NAGUSIA 2006. BILBO







                                   UGARTE ANAIAK (ASTE NAGUSIA 2011, BILBO)



TRIKITIXA
És l'instrument popular més nou de la música tradicional basca. Aquest acordió diatònic va introduir-se de ple en la música basca a finals del segle XIX . En totes les romeries i festes d'Euskalherria és ben present el so de la trikitixa, que sempre es toca acompanyada del pandero.






                                           KEPA JUNKERA - Gaztelugatxeko martxa .

dimecres, 26 de desembre del 2012

HANDBOL (2)


PETER ÖLANDER

A la final de Bilbao entre el CF Arraona de Sabadell  i  l'OAR Gràcia de Sabadell hi havia un porter suec anomenat Peter Ölander que defensava la porteria arraonista.
Quan es van commemorar els 50 anys de la final, en un diari suec ("Nt.se")  www.nt.se  va aparèixer una notícia relacionada amb el Peter Ölander:

Foto: Tillfälliga fotografer
Katalanerna firar fortfarande handbollsguldet
Handboll, Norrköping


Det har gått 50 år från den magiska dagen, när Peter Ölander och hans C de F Arrahona blev mästare av Spanien.
- Vi funderar fortfarande över om vi inte ska göra en Europaturné, säger han och skrattar.
50-årsjubiléet av den stora triumfen firades stort under ett par sommardagar i C de F Arrahonas hemort Sabadell, som ligger fyra mil väster om Barcelona. På den tiden liknade staden, på sitt sätt, Norrköping med sin tunga textilverksamhet, men har i takt med närheten till Barcelona växt rejält och har över 300 000 invånare i dag.

Från Nais till Arrahona- Handbollen spelade en betydande roll i staden runt 1950- och 1960-talet. Det fanns tre lag i den högsta serien, berättar Peter Ölander.

Två möttes i finalen om mästartiteln.

Peter Ölanders C de F Arrahona och OAR Gràcia.

- Jag var reservmålvakt i Nais och jobbade i restaurangbranschen, när tillfället dök upp och jag tog chansen. Jag har aldrig ångrat det, säger Peter, som besökt "sin" stad många gånger efter karriären.

Årets resa blev något alldeles extra, när han och kompisen från Linköping, Claes Nordmark, som också spelade en avgörande roll för guldet, besökte gamla vänner och motståndare.

Låt oss först ta en kort tillbakablick 50 år i tiden till den dramatiska finalen i Bilbao. Arrhona låg under med 3-7 i halvtid. 6 000 åskådare trodde det hela var avgjort, men Peter Ölander spikade igen målet och släppte inte in en enda boll i andra halvlek.

Borgmästaren fick en pokal- Jag höll nollan i en hel halvlek två gånger under min karriär. Jag valde onekligen rätt tillfälle den gången. Vi var illa ute och var på väg att förlora, när allt vände. Jag lyckades rädda en straff och linjespelaren Grau kvitterade till 7-7 i slutet av matchen. Han hade inte gjort mål på hela turneringen. Hans första mål kom lägligt, minns Peter.

Arrahona gjorde två snabba mål i förlängningen och höll undan till seger med 9-8.

- Vi fick en varsin pokal och flagga, satte oss i bussen och åkte hem. Två mil utanför Sabadell möttes hela truppen av släkt, vänner och massor av supportrar, som följde oss resten av vägen. Borgmästaren tog emot i Stadshuset innan vi fick gå ut på en balkong vinka till folket på torget nedanför.

- Det var början på en fest, som höll på hela natten. Jag fattade aldrig riktigt hur stort det var då, men det vet man nu.

50-årsfirandet under ett par dagar tidigare i somras var lite lugnare. Det inleddes med en match mellan de två gamla lagen, fortsatte med ett besök på en utställning om handbollens historia i Sabadell och avslutades med en rejäl jubileumsmiddag under några minnesvärda timmar.

- Jag har opererat höften och kunde inte spela, men ropades in på plan och hyllades innan jag tog plats på läktaren. Det var alldeles fullt med folk i hallen, säger Peter.

Ett möte strax före avkast var extra speciellt.

- Gracias lagkapten kom fram, tittade mig i ögonen och sa "det var ditt fel att vi inte vann" innan jag fick en lång kram och så skrattade vi.

När Arrahona fick ett straffkast mitt i matchen kunde inte Claes Nordmark sitta kvar på bänken längre utan tog hand om bollen.

- Jag försökte varna honom om att inte kasta sig framåt som på den gamla tiden, men han lyssnade inte utan slet av en sena i sin högra axel. Straffet satt. Smärtan löste vi med lite medicin.

Svensk sångArrahona vann, precis som då, reprisen av finalen med 14-12 innan man så besökte utställningen för att runda av jubiléet med en lång, glad och minnesvärd middag. Historierna avlöste varandra.

- Vi brukar alltid avsluta våra måltider med ett löfte om en ny Europaturné. Vi har dock minskat själva matchtiden och är nere på tio minuter nu med halvtid, men utökat den efterföljande måltiden till sex timmar. Det passar oss bättre, säger Peter Ölander och skrattar.

50-årsmiddagen nådde kryddades med en svensk sång.

- Vi sjöng "Ju mer vi är tillsammans". Den säger mycket om den känslan vi har haft för våra vänner i alla tider. Tiden i Spanien formade mitt liv. Jag lärde mig oerhört mycket och blev en del av den katalanska familjen, som jag tagit med genom åren. Det poängterade jag också i mitt tal, säger Peter Ölander.

Klubben C de F Arrahona lever, numera, på gamla meriter och sin historia.

- Den finns kvar, men har ingen verksamhet.

- Senor Casas, klubbens starke man under många år, sa till mig att klubben förlorade sin själ och hjärta när man sålde sin hall för att det skulle byggas bostäder på platsen istället. Det var början till slutet för föreningen. Det hände någon gång i mitten av 1960-talet, berättar Peter.

- Jag är mycket glad för alla minnen och vänner jag har kvar.

 
Mats Willner 011-200 174 mats.willner@nt.se



Per a més informació:

http://www.nt.se/arkiv/2009/07/25/Sport/5417618/Katalanerna-firar-fortfarande-handbollsguldet.aspx